Racó de l'emprenedor >> El pla d'empresa i viabilitat >> Consells per a la redacció

Inici

  1. ORGANITZACIÓ
  2. ADAPTACIÓ
  3. INTERÉS
  4. CLAREDAT
  5. FLUÏDESA
  6. REESCRIPTURA

Un projecte empresarial ha d'estar escrit i presentat de manera que qualsevol persona puga entendre-ho. El contingut és fonamental però també cal parar atenció a la forma.

Cal tractar en tot moment de posar-se en el lloc de la persona que llegirà el document i imaginar que no sap res de la nostra idea. Per a això, hem d'evitar donar coses per descomptat i explicar-nos amb la major claredat possible.

És fonamental repassar quantes vegades faça falta el text, posant especial atenció a l'ortografia i la gramàtica, ajudant-nos de diccionaris i llibres especialitzats i preguntant, quan siga necessari, a altres persones.


1. ORGANITZACIÓ

Índexs i esquemes previs. Abans de començar la redacció d'un escrit és ineludible la confecció d'un índex, encara que aquest siga provisional. La falta
d'organització en un document pot portar a un atzucac.

En els apartats convé aplicar el mateix procediment que en el pla general. Un esquema previ permet esbossar, estructurar, desenvolupar i
rebutjar idees.

Estructuració explícita. No n'hi ha prou que el text estiga ordenat lògicament, sinó que l'estructura ha de ser percebuda pel lector. D'aquesta manera
se salven certs esculls de comprensió i es facilita qualsevol consulta posterior.

Dalt


2. ADAPTACIÓ

Adaptació al destinatari. És difícil donar amb el grau de profunditat i el to adequat per a cada ocasió. Mancant un destinatari ideal, és recomanable pensar en un lector hipotètic que encara no domina la matèria, però que estaria en condicions de comprendre-la amb ajuda del text.

Dalt

3. INTERÉS

Fórmules d'èmfasis. Sobre l'èmfasi són útils les següents indicacions:


- Per a destacar alguna cosa, és millor redactar amb oracions simples i breus (1) que amb oracions compostes i llargues (2).

1. L'ús incorrecte de la llengua és creixent. Això es prova cada dia en llegir els periòdics.  

2.  Qualsevol que llija els periòdics cada dia pot comprovar que és una actitud molt estesa l'ús incorrecte de la llengua

- Un missatge adquireix més rellevància en una oració principal que en una subordinada. En l'oració  , es destaca la capacitat intel·lectual, mentre que en encara que era una gran investigadora, es destaca la falta de publicacions.

- El dinamisme de les oracions actives les fa preferibles a les passives (1), excepte quan es vol ressaltar l'objecte directe, en aquest cas s'utilitza la passiva per a convertir-lo en subjecte (2).

 1. El vent va avivar l'incendi quan estava a punt d'extingir-se

2.el incendi va ser avivat pel vent quan estava a punt d'extingir-se

- Les idees destaquen més amb oracions afirmatives (1) que negatives (2)

1. Demà se celebrarà la conferència prevista inicialment per a hui

2. Fins demà no se celebrarà la ponència prevista inicialment per a hui


Concisió. Qualsevol idea es pot dir amb menys paraules. És important evitar els arabescos lingüístics i les digressions insignificants.
 
Fragmentació del text.
Les oracions, els paràgrafs i els capítols de gran extensió conviden menys a la lectura que els curts. Els epígrafs i les classificacions aviven l'interés i faciliten la lectura. La fragmentació de l'escrit alleugereix el text.

Dalt

4. CLAREDAT

Idees transparents. Cal tindre clara la idea que es vol transmetre. En els escrits no literaris ha de prevaldre la claredat d'exposició.

Cal reflexionar sobre les construccions idònies per a evitar enunciats ambigus. Han de rebutjar-se les frases d'interpretació dubtosa.

Les expressions genèriques “això es deu”, “ de l'anterior es desprén", "per tot això", i altres similars, produeixen ambigüitats si la idea a la qual
es refereixen és complexa o consta de diversos components. És preferible precisar la referència (aquests avantatges es deuen, de les característiques descrites es desprén, per aquestes tres raons,...)

Ordre gramatical lògic. No existeixen regles absolutes sobre l'ordenament intern de les oracions, però convé recolzar-se en la seguretat que ofereix l'ordre
sintàctic lineal que es plasma en l'esquema: SUBJECTE + VERB + COMPLEMENTS (directe + indirecte + circumstancial de temps + circumstancial de lloc + altres circumstancials).Exemple  :

Els interessats podran retirar els diners a principi de mes en el banc indicat

L'ordre lineal és recomanable per a aconseguir una expressió clara i elegant, encara que amb ell s'obtinga un estil neutre i objectiu.
 
Naturalitat sintàctica. Un escrit és senzill quan en ell abunden les oracions simples, les coordinades de pocs components i les subordinades
de primer nivell (dependents directament de l'oració principal). L'abús de subordinades, hipèrbatons (figura literària de construcció que consisteix a alterar
l'ordre lògic de les paraules en l'oració) i incisos es tradueix en una puntuació tortuosa que dificulta la lectura.

Puntuació intel·ligible. Tenint en compte que un simple canvi d'ordre dels elements permet eliminar comes, quan puga triar-se entre dues estructures correctes, una amb puntuació i una altra sense ella, és preferible l'oració neta de signes. Exemple:

Ahir, amb l'ordinador del departament, vam estar elaborant, durant dues hores, les llistes de l'alumnat

Ahir vam estar dues hores elaborant les llistes de l'alumnat amb l'ordinador del departament

Ahir vam estar elaborant amb l'ordinador del departament les llistes de l'alumnat durant dues hores

Incisos. Els incisos compliquen la puntuació, obliguen a emprar parèntesi o ratlles i dificulten la lectura. És convenient reduir-los o suprimir-los si no
aporten res particular.

Els incisos es col·loquen sovint en el lloc menys indicat, separant elements íntimament vinculats. Exemple:

L'Administració va contestar que, per falta de recursos disponibles, no subvencionaria el projecte.

L'Administració va contestar que no subvencionaria el projecte per falta de recursos disponibles.

Missatges directes. Des del punt de vista lògic, són més comprensibles les expressions afirmatives que les negatives (1); els missatges simples (2) que les combinacions estrafolàries de negacions i vocables de sentit negatiu (3), i els subjectes concrets (4) que els abstractes (5).

1.- L'equip directiu no va considerar viable una altra estratègia que la de creixement *sotenido

2.- Em va agradar la seua explicació

3.- No puc negar que no em va disgustar la seua explicació

4.- El document estarà redactat a les dues de la vesprada

5.- La redacció del document estarà acabada a les dues de la vesprada

Dalt

5. FLUÏDESA

  • Brevetat de paràgrafs. És més fàcil llegir paràgrafs curts. No hi ha per què pensar que cada idea ha de ser desenvolupada en un únic paràgraf. És possible i fins i tot recomanable, quan es faça en benefici de la comprensió, repartir-la en diversos paràgrafs.
  • Adequació del lèxic. L'elecció inadequada del lèxic resta naturalitat al  text. Per això, és millor inclinar-se per paraules usuals, fugir de l'argot i, en escrits no destinats a especialistes, explicar els termes tècnics la primera vegada que s'utilitzen, elaborant fins i tot un glossari quan siga necessari.
  • Ús de diccionaris. Per a aconseguir una expressió correcta, precisa i variada sempre és aconsellable la consulta del diccionari. Existeixen diccionaris de tota mena: acadèmic, de sinònims, d'antònims, de dubtes, d'estrangerismes…
  • Valor dels sinònims. Els sinònims s'usen sobretot amb tres finalitats: evitar repeticions de paraules, precisar els significats i perfeccionar la forma. La primera és la més elemental i la que més justifica l'ús del diccionari per a evitar la impressió de pobresa dels textos reiteratius.
  • Errors ortogràfics. Quan es redacta un text cal parar atenció a la pròpia escriptura. L'acumulació d'errors ortogràfics produeix desconfiança en el lector, que arriba a posar en dubte la veracitat dels continguts del text.
  • Coherència tipogràfica. El requisit fonamental en plasmar una idea en un document escrit és la coherència, l'harmonia. La qualitat tipogràfica no s'orienta només a l'estètica, sinó també a la claredat i, per tant, a la comprensió dels continguts. Un text mal presentat o amb errors mecanogràfics crea desconfiança.
  • Síntesi. L'esforç de síntesi millora l'expressió, l'estructuració i fins i tot el contingut de les idees. Un escrit que es perd en minúcies i desenvolupaments  hiperbòlics, per molt a conte que vinguen, serà rebutjat ràpidament.

Dalt

6. REESCRIPTURA

  • Revisió. No ha de donar-se a llegir mai un escrit que no s'haja revisat diverses vegades. La revisió serveix, en primer lloc, per a eliminar errors formals, corregir deficiències gramaticals i reorganitzar el contingut. I, en segon lloc, permet millorar la qualitat general del text: polir i harmonitzar el ritme sintàctic, depurar i enriquir el lèxic, i ajustar el to.
  • Informatització. Els programes de tractament de textos són una eina d'estil de gran valor, perquè garanteixen un bon estalvi en hores de treball iuna gran facilitat per a corregir errors. És a dir, són instruments per a treballar més i, sobretot, millor.

Plan de negocios.Consejos para su redacción (45)

© 2021 - Ajuntament de Vila-real - Conselleria de Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball